Els jesuïtes abandonen el Col·legi de Sant Ignasi
A més de l’any de Les Bases de Manresa, el 1892 també va ser l’any en què els jesuïtes van abandonar definitivament el Col·legi de Sant Ignasi de Manresa per instal·lar-se a Sarrià i no tornar mai més a la capital de Bages. Els jesuïtes havien fundat el col·legi de Manresa el dia 15 d’abril de 1622 aprofitant la donació que el consell de la ciutat havia fet de l’antic hospital de Santa Llúcia, indret que Ignasi de Loiola freqüentava durant la seva estada a la capital del Bages de 1522-1523. A mitjan segle XVIII s’havia començat a construir l’edifici d’estil neoclàssic que actualment allotja el Museu i l’Arxiu comarcal, encara que les diverses expulsions d’Espanya de la Companyia de Jesús (1767, 1820, 1832 i 1868) en van retardar l’acabament definitiu. Tanmateix, el retorn dels jesuïtes a l’escola l’any 1877 comportaria unes desavinences profundes entre l’Ajuntament i la direcció del centre que van precipitar la marxa dels religiosos a uns grans terrenys que aquests havien adquirit a la vila de Sarrià l’any 1892.
La primera desavinença entre jesuïtes i Ajuntament era el pla d’estudis que seguien els alumnes. Els nous alumnes s’havien d’examinar novament de matèries que ja havien aprovat per accedir a l’escola a causa de la rigidesa del sistema jesuïta. A més, el pla d’estudis vigent aleshores no determinava la durada de l’ensenyament, de manera que la instrucció del col·legi durava 6 anys enlloc del 5 que l’Ajuntament creia que havia de durar. Com que els jesuïtes es feien càrrec de l’ensenyament secundari en virtut del contracte que havien signat amb l’Ajuntament, des de 1877 van anar existint queixes del consistori vers la direcció de l’escola per tots aquests aspectes fins al punt d’amenaçar-los amb l’expulsió.
El segon problema greu que es va suscitar entre jesuïtes i consistori va ser la insalubritat del torrent de Sant Ignasi. Avui en dia el torrent està cobert i representa una artèria de circulació important per Manresa (la Via de Sant Ignasi), però a finals del segle XIX, amb el creixement urbanístic i demogràfic que havia sofert la ciutat, el torrent s’havia convertit en una claveguera a cel obert i un focus de malalties infeccioses com ara el tifus. El poc cabal que rebia el torrent feia que a l’estiu l’aigua s’estanqués i fos un veritable focus d’infeccions, encara que en cas de pluges abundants també es desbordava amb facilitat, com va passar l’any 1886. A la tardor d’aquell mateix any, el col·legi va haver de tancar portes i enviar els alumnes a casa seva per un brot de febres tifoides que va causar la mort a sis alumnes. El desprestigi que aquests fets li crearen al col·legi i la implicació directa del governador civil en l’afer, expliquen que el mateix col·legi oferís tres mil duros a l’Ajuntament per tal d’ajudar-lo a cobrir el torrent de Sant Ignasi. La tardor de 1891 es van repetir els casos de tifus entre l’alumnat, encara que no sembla que en morís cap en aquella ocasió. Tanmateix, i malgrat la gravetat de la situació, l’Ajuntament no va fer gran cosa per dur a terme el cobriment del torrent de Sant Ignasi més enllà d’elevar la petició a les comissions d’hisenda i policia urbana.
Així doncs, el juliol de 1892 els jesuïtes van traslladar el Col·legi de Sant Ignasi de Manresa als terrenys de la finca Gardenyes de la vila de Sarrià que havia adquirit aquell mateix any. L’actual edifici del Col·legi de Sant Ignasi de Sarrià es va construir entre 1893 i 1896 seguint el projecte d’estil neogòtic de l’arquitecte Joan Martorell i Montells. D’aquesta manera, i després de 270 anys, Manresa es quedava sense el col·legi que en diverses èpoques havia arribat a ser un dels més prestigiosos de tot Catalunya.
