La commemoració de les Bases porta a Manresa l’audiovisual que desvetlla els secrets de la redescoberta de la bandera de la Unió Catalanista
La simbòlica bandera de la Unió Catalanista que protagonitza l’exposició central de la commemoració del 125è aniversari de les Bases de Manresa va ser creada per la iniciativa d’una dona, va ser protegida i amagada per dones, va acabar al Monestir de Montserrat durant la dictadura de Franco i s’ha convertit, amb el pas del temps, un referent icònic per al catalanisme polític.
Aquests són alguns dels secrets que desvetlla l’audiovisual xxxxx que es pot veure actualment a l’exposició “Els fonaments del catalanisme polític: les Bases de Manresa,125 anys” que es pot visitar fins el 14 de juliol a la seu central de la Diputació de Barcelona, l’edifici de Can Serra, situat a la Rambla de Catalunya.
L’audiovisual, que també està accessible des d’Internet a la web de les Bases de Manresa, es va presentar dimarts passat a la sala d’actes del Centre Cultural el Casino en un acte titulat “Les Bases de Manresa i la bandera de la Unió Catalanista: redescoberta d’un símbol” amb la participació de Rosa Serra, comissària exposició central de les Bases; el periodista Jordi Finestres, i els dos comissaris de la Commemoració de les Bases, Francesc Comas i Jordi Rodó.
L’acte es va obrir amb la projecció del breu documental que explica com va sorgir la bandera de la Unió Catalanista, una joia del patrimoni modernista tèxtil català, i les vicissituds que ha viscut al llarg dels anys –bona part a la clandestinitat- fins a poder ser mostrada en l’exposició central de la Commemoració de les Bases, que es va inaugurar a Manresa el passat 12 de febrer i que ara es pot visitar a la seu de la Diputació de Barcelona.
La berguedana Rosa Serra va obrir el torn d’intervencions recordant els orígens de la bandera, de com va sorgir la idea de la seva creació i quin procés va seguir. Va ser Agnès Armengol i Altayó, filla d’un ric empresari tèxtil de Sabadell, qui va promoure una subscripció popular només per fer una senyera única i singular, tant per la mida -4 metres de llargada- com per la qualitat de la peça, un domàs de seda creat pel dissenyador modernista Alexandre de Riquer i amb un pal coronat amb orfebreria de la casa Mas Riera.
Serra va destacar que la bandera es va presentar solemnement en un acte al monestir de Poblet, l’1 de juny del 1903, sota els acords d’un himne creat expressament per a la bandera amb lletra del poeta Joan Maragall i música de Lluís Millet i Pagès.
Tot seguit, Jordi Finestres va desvetllar algunes de les dades que ha descobert en la seva investigació periodística sobre com diferents famílies relacionades amb antics dirigents de la Unió Catalanista van protegir i van amagar la bandera, primer durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera; i després durant el franquisme. I com va acabar dipositada al Monestir de Montserrat a finals dels anys cinquanta.
En aquest punt va revelar com una targeta trobada als arxius del monestir per un monjo va ser la pista definitiva per localitzar la família que va fer el lliurament de la bandera, originària de Vilanova i la Geltrú però que es va traslladar a viure a Barcelona durant la República. Primer, van amagar la bandera en una falsa paret del seu pis de la Rambla de Catalunya.
Posteriorment, els seus descendents van anar a viure a un pis del carrer Roger de Flor i la senyera de la Unió Catalanista va marxar amb ells. Va ser després d’un escorcoll de la policia, durant el qual la van amagar sota un matalàs, que la família va considerar convenient portar-la a un lloc més segur i lliurar-la als monjos del monestir. Finalment, amb el retorn a la democràcia, la bandera va ser exhibida al Museu de Montserrat a partir del 1982.
A continuació, Francesc Comas va relatar com el 7 de juny de 1931 la bandera va acompanyar la visita a Manresa de l’aleshores president de la República catalana, Francesc Macià, en motiu de la commemoració de les Bases de Manresa.
Jordi Rodó, per la seva part, va analitzar la càrrega simbòlica de l’estendard al llarg dels anys per al moviment polític catalanista i de quina manera ha estat present en moments importants de la història del país, com la celebració de la diada de Sant Jordi de 1931 a la plaça Sant Jaume i al Palau de la Generalitat, només nou dies després de la proclamació de la República catalana.
L’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, va fer la cloenda amb un agraïment a totes les persones que han fet possible que la commemoració dels 125 anys de les Bases hagi tingut un nivell tan destacat.
Aquest nou acte a Manresa culmina el programa commemoratiu dels 125 anys de les Bases de Manresa després d’un mes d’activitats a la capital catalana, coincidint amb l’obertura de l’exposició a la seu de la Diputació, amb actes acadèmics a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el 19 d’abril, i a l’Ateneu Barcelonès, el 26 d’abril.