La pervivència de les Bases a la ciutat
Qualsevol col·lectivitat té necessitats de símbols i referents que li serveixin de suport al discurs que es vol transmetre. La nació catalana, com qualsevol altre nació, també ha tingut aquesta necessitat al llarg de la seva història.
I per això les Bases de Manresa s’han convertit des de 1892, amb major o menor intensitat, en una referència inel·ludible del naixement del catalanisme polític i en una icona nacional. Per a uns va ser i és un símbol i per altres postures ideològiques s’ha vist com un contrasímbol però que no deixa de tenir un significat.
A la nostra ciutat, i des de 1892, trobem diferents elements materials i immaterials que ens recorden aquest fet històric.
Al cap d’uns anys de la seva celebració es va decidir aixecar un monument públic que servís per recordar aquest fet i es va parlar d’instal·lar-lo –fins i tot- a la plaça de Sant Domènec. El 1918 l’Ajuntament va aprovar la col·locació d’una placa en un lloc preferent del Saló de Sessions però van passar els anys i no es va instal·lar. Tot i que va estar a punt de col·locar-se per la Festa Major de 1920.
Amb l’arribada de la República i la restauració de la Generalitat el projecte es va recuperar i al cap de tres setmanes, el 6 de maig de 1931, sota la presidència de l’alcalde republicà Joan Selves i Carner, es va arribar a l’acord de col·locar en el Saló de Sessions una placa commemorativa de l’aprovació de les Bases de la Unió Catalanista.
La làpida va ser projectada pel delineant municipal Josep Blasi i realitzada per l’escultor Joan Pueyo i el marbrista local Andres Prunés. El text va ser el mateix que ja havia escrit l’historiador Joaquim Sarret i Arbós a l’any vint.
“Constituïda la primera Assemblea de la Unió Catalanista en aquesta Sala Consistorial de Manresa, els dies 25, 26 i 27 de març de 1892 es discutiren i foren aprovades les Bases per a la Constitució Regional Catalana. Per acord unànim de l’Excm. Ajuntament i en memòria eterna ha estat posada aquesta làpida el dia 7 de juny de 1931”.
L’acte d’inauguració de la placa es va fer el diumenge 7 de juny del mateix any i va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Francesc Macià. Durant aquell dia es van celebrar diferents actes per recordar els fets de les Bases com una passejada de la bandera de la Unió Catalanista pels carrers de la ciutat, un acte acadèmic al teatre Kursaal sobre l’Assemblea de 1892 i el descobriment de la placa-commemorativa a l’Ajuntament.
El dia 26 de gener de 1939, dos dies després de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, la placa va ser retirada i guardada en un magatzem del Museu Comarcal però l’any 1979, amb la instauració de la democràcia, es va tornar a col·locar de forma solemne al Saló de Sessions de l’ajuntament de Manresa.
Quan l’any 1992 es va celebrar el centenari es celebraren diferents actes institucionals, acadèmics i populars i es va instal·lar una nova placa a l’entrada del Saló de Sessions que diu:
“En aquesta sala consistorial en la qual fa cent anys foren proclamades les Bases per a la Constitució Regional Catalana el dia 20 de juny de 1992 es proclamaren les Bases per al futur nacional de Catalunya redactades per la Comissió Gestora de la commemoració del centenari de les Bases de Manresa formada per les entitats” i segueixen el nom de setze entitats culturals nacionals.
A part d’elements materials la ciutat també recorda de diferents maneres fets i persones relacionades amb aquesta efemèride.
L’any 1931 quan Macià va descobrir la placa també es va posar el nom d’Avinguda de les Bases de Manresa al carrer conegut com Muralla del Carme. No cal dir que aquest nom va ser canviat l’any 1939 d’acord amb la ideologia dels vencedors per Avenida del Caudillo.
El 1979 una de les principals avingudes del sector nord de la ciutat que portava el nom carregat de contingut ideològic de “Avenida de la Cruzada Española” va ser canviat per Bases de Manresa.
El desconeixement imposat de la història de Catalunya va fer que en els primers temps molta gent anomenés el vial com “les Basses de Manresa” perquè creien que feia referència als dipòsits d’aigua potable de la ciutat que hi ha molt a prop.
Però altres carrers de la ciutat guarden relació amb l’Assemblea de la Unió Catalanista.
Un dels principals carres de la ciutat està dedicat a Àngel Guimerà, que curiosament és l’únic carrer de Manresa que el va inaugurar la persona a la qual se li va dedicar. L’any 1909 el poeta i dramaturg que va participar activament defensant la ponència tercera i va pronunciar un abrandat discurs durant l’Assemblea va descobrir la placa del carrer en un acte molt popular.
El president de la trobada de la Unió, Lluís Domènec i Montaner dóna nom a un carrer del barri de Cal Gravat i el secretari de la mateixa, Enric Prat de la Riba, que fou president de la Mancomunitat, a una plaça al sortir de la ciutat en direcció nord.
Altres noms de carrers dedicats a personatges que hi van participar de forma indirecta o directa com a delegats són els dedicats al president de la Mancomunitat Josep Puig i Cadafalch a Cal Gravat; el carrer bisbe Torras i Bages a la zona de la carretera de Santpedor; el dedicat al manresà que va presidir la segona sessió el metge Oleguer Miró, i un altre carrer dedicat al fundador de la Caixa de Pensions i delegat manresà Francesc Moragas, al barri de Valldaura.
Relacionat amb el catalanisme de caire federalista la ciutat va dedicar un carrer a Valentí Almirall.
Altres vegades trobem noms a equipaments municipals com l’Ateneu Les Bases, obert molt a prop de l’avinguda del mateix nom.
També establiments comercials de la zona porten el nom com una coneguda cadena de restauració local que han posat el nom a dos frankfurts, un d’ells fora de la zona de les Bases i que molta gent continua designant amb el nom anterior (Bar Puerto Rico) o els més grans com el “bar del lloro” per l’existència d’aquest animal que increpava als clients a la plaça de Valldaura.
Com a curiositat el conjunt musical barceloní Surfing Sirles va gravar el 2009 una cançó que portava per títol “Les Bases de Manresa”.
El mes de gener d’aquest any 2017 l’edifici de l’Ajuntament de Manresa ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de lloc històric.
Aquesta distinció se li ha concedit perquè en aquest espai han succeït uns fets remarcables dins la història de Catalunya.
En aquest edifici, construït al segle XVIII i aixecat sobre un altre cremat per les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió, va tenir lloc la “Crema del paper segellat” durant la Guerra del Francès el 1808. Aquest fet representa el primer pas cap a l’alliberació de l’autoritarisme francès i la constitució de la Junta de Govern i Defensa de la Ciutat pels mateixos revoltats.
L’altre fet històric que va viure l’edifici va ser el 1892 amb les Bases de Manresa, un moment fonamental en la definició de la voluntat política catalana i en l’esdevenidor nacional.
Amb motiu de la commemoració dels cent vint-i-cinc anys d’aquest fet de la nostra història invitem als pobles i ciutats de Catalunya a denominar un dels seus carrers amb el nom de “Les Bases de Manresa”.