L'any 1892, Manresa era una gran ciutat industrial i la quarta més poblada de Catalunya.
Comptava amb serveis capdavanters per l'època com ara el ferrocarril, enllumenat de gas, carrers pavimentats, canalització d'aigua potable, clavegueram, xarxa telefònica, etc.
A nivell social, l'Ajuntament era dirigit només pels ciutadans més rics, la massa obrera que treballava a les fàbriques maldava pels seus drets laborals i les males condicions higièniques provocaven una gran mortalitat infantil.
Així era la Manresa en què es van aprovar les Bases.
