Les comunicacions

Un dels motius que va impulsar la Unió Catalanista a celebrar la seva primera assemblea a Manresa va ser descentralitzar els actes del catalanisme de la ciutat de Barcelona. Una de les crítiques freqüents de l’època era que, per causa de la seva grandària, Barcelona concentrava molts actes i obviava la resta del país. Tanmateix, alhora de fer l’assemblea, calia buscar una localitat tan ben comunicada com fos possible, i Manresa complia perfectament aquest requisit perquè en aquell moment comptava amb unes infraestructures ferroviàries de primer ordre.

El 4 de juliol de 1859 es va posar en funcionament el tram de ferrocarril entre Terrassa i Manresa (l’actual Renfe), la qual cosa va ser tota una revolució per a la capital del Bages. Si fins aleshores es trigaven catorze hores i mitja per anar a Barcelona amb carro (per la carretera de Can Massana) o tretze hores si s’anava a cavall i es passava pel Coll de Daví i Matadepera (el camí ral baixmedieval), a partir d’aquell moment hom es plantava a l’estació del Nord de Barcelona en dues hores. A més, la posada en servei el 31 de maig de 1860 del següent tram ferroviari fins a Lleida passant per Calaf i Cervera, també va suposar que Manresa quedava molt ben comunicada amb l’alta Anoia, la Segarra, el pla d’Urgell, el Segrià i la Franja. Que Manresa fos a finals del segle XIX i principis del segle XX una de les ciutats més industrialitzades i poblades del país no hauria estat possible sense l’arribada del ferrocarril. I de fet, molts assistents a la primera sessió de l’assemblea de Manresa, celebrada el dia 25 de març a les 17:00, havien sortit aquell mateix matí de Barcelona, tal i com consta el el diari La Vanguardia d’aquell dia: «Hoy salen para Manresa los oradores que han de tomar parte en las discusiones de la Asamblea catalanista que ha de celebrarse en dicha población, cuyos trabajos comenzarán hoy mismo». De la mateixa manera, el diumenge 27 de març, molts assistents a la l’assemblea manresana se’n van tornar cap a casa seva amb tren un cop acabat el dinar que cloïa la reunió de tres dies.

Encara que per als assistents a l’assemblea de les Bases no tingués tanta importància, cal indicar que Manresa també comptava des de 1887 amb el ferrocarril econòmic de via estreta (popularment conegut com el carrilet) que connectava amb Olvan i la colònia Rosal, a tocar de Berga. L’any 1904, la línia arribaria a Guardiola de Berguedà i l’any 1914 al Clot del Moro. Aquesta línia fèrria s’havia endegat l’any 1881, quan el govern va concedir l’explotació de la línia per 60 anys a la companyia impulsora. Els motius per construir aquest ferrocarril responien a l’interès que tenien les colònies tèxtils que hi havia a tota la riba del Llobregat aigües amunt de Sallent i a les diverses explotacions mineres de carbó de la conca de l’alt Llobregat en comptar amb un mètode econòmic i eficient per transportar mercaderies. La necessitat de connexió amb Manresa era evident, perquè un cop allí, es podia enllaçar amb la línia de Barcelona canviant de tren. Cal indicar que el trànsit era bidireccional, perquè les indústries cotoneres del Llobregat rebien les bales de cotó provinents del port de la capital catalana i enviaven la seva producció manufacturera de tornada. De fet, el 1891 Manresa va viure un any important pel que fa a les comunicacions. Per una banda es va construir la palanca metàl·lica que connectava l’estació del carrilet amb l’estació del Nord (l’actual Renfe), i per l’altra, es va posar en servei el pont de Sant Francesc o pont de pedra, que evitava que els carros que venien per la carretera Can Massana haguessin de creuar el Cardener pel Pont Nou.

Així doncs, les excel·lents comunicacions ferroviàries de la Manresa del tombant del segle XIX van ser un factor clau en el seu desenvolupament industrial i una de les raons que expliquen que la Unió Catalanista hi volgués celebrar la seva primera assemblea.