Els manresans de les Bases

Més enllà del fet que la primera assemblea de la Unió Catalanista es celebrés a Manresa, és interessant conèixer quins manresans van formar-ne part, perquè com veurem, el seu paper va ser essencial per tal que la reunió dels dies 25, 26 i 27 de març de 1892 es pogués a terme al saló de sessions de l’Ajuntament de la capital del Bages. Així mateix, aquest mateixos catalanistes van ser els impulsors d’una de les primeres associacions catalanistes fora de Barcelona anomenada Lliga Regional de Manresa, la qual tindria un paper destacat en la fundació de la Unió Catalanista. Tanmateix, també cal dir que per diverses raons, tots es van acabar separant de la militància catalanista poc després de les Bases de Manresa.

Marià Vallès i Vallès

Nascut a Manresa el 12 d’octubre de 1862, Marià Vallès va estudiar Dret a Barcelona entre 1880 i 1885. Gràcies al seu pas per la universitat i a l’amistat amb el vigatà Narcís Verdaguer i Callís (Vic, 1862 – Barcelona, 1918) i el barceloní Francesc Moragas i Barret (Barcelona, 1868 – 1935), entrà en contacte amb el Centre Escolar Catalanista l’any 1886 i amb la Lliga de Catalunya l’any següent. La proximitat amb ambdues entitats i la influència de Narcís Verdaguer probablement el convenceren d’impulsar el catalanisme polític a la seva ciutat natal, d’on va ser president del Col·legi d’Advocats entre 1888 i 1890. Així, el 2 de febrer de 1890, juntament amb un altre manresà de les Bases com va ser Lluís Espinalt i Padró (Manresa, 1871 – 1895), redacten els estatuts de la Lliga Regional de Manresa, que es constituí el dia 5 de febrer de 1890 i celebrà la seva sessió inaugural l’1 de juny del mateix any. Aquesta és una de les precoces entitats locals creades a redós de la Lliga de Catalunya, les quals s’anirien estenent pel país a partir de 1898. La presidència de la Lliga Regional de Manresa recaigué en Marià Vallès, la vicepresidència en el metge Oleguer Miró i Borràs (Manresa, 1849- 1926) i la secretaria en Lluís Espinalt, de manera que en aquesta organització hi trobem els tres manresans que participaran en la primera assemblea de la Unió Catalanista de 1892. Una de les primeres accions de propaganda que féu la Lliga Regionalista de Manresa va ser editar el diari Setmanari Català, que es publicà des de 1890 fins a 1897. Però a més d’aquesta publicació catalanista, Marià Vallès també tingué una altra vinculació amb les publicacions periòdiques. Com a propietari rural, es preocupà de la modernització de l’agricultura, i per això impulsà la publicació de la revista tècnica Mundo Agrícola, a més d’un manual pràctic de cultiu d’ametllers l’any 1902.

El 9 de març de 1890, Vallès es casa amb Consol Moragas i Barret, germana del seu amic Francesc Moragues. Per tant, Marià Vallès era el cunyat d’un dels fundadors l’any 1904, juntament amb Lluís Ferrer-Vidal i Soler (Barcelona, 1861 – 1936), de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis. Com veurem, aquest fet merament biogràfic va tenir la seva transcendència, perquè el naixement del primer fill de la família Vallès Moragas va impedir que Marià Vallès assistís a l’assemblea de Manresa. El seu cunyat Francesc Moragues va substituir-lo.

Per altra banda, Vallès també va tenir un paper molt destacat en la gestació de la Unió Catalanista. En qualitat de president de la Lliga Regional de Manresa va assistir a totes les reunions del comitè organitzador d’aquesta entitat, que van tenir lloc tots els diumenges de maig i juny de 1890. També va ser present en la sessió constitutiva de la Unió Catalanista del 22 de febrer de 1891, en què es decidí que la primera assemblea general es faria a Manresa. El “projecte per a les bases de la constitució regional catalana” i la dates en què s’havien de discutir, que havien de ser el 25, 26 i 27 de març de 1892, no es van aprovar per la Junta i el Consell de la Unió Catalanista fins el dia 17 de març, és a dir, una setmana abans que tinguessin lloc l’esdeveniment. L’actuació de la Lliga Regional de Manresa, amb Oleguer Miró i Lluís Espinalt al capdavant, vers l’Ajuntament de la capital del Bages per tal que els cedís el saló de sessions va ser vital perquè l’assemblea es pogués celebrar. Tanmateix, Marià Vallés no va poder assistir a l’assemblea de la seva ciutat perquè el mateix dia 25 de març naixia el seu primer fill. Com ja s’ha dit, el seu cunyat va substituir-lo i l’informà epistolarment.

Però la militància en el catalanisme polític i la pràctica de l’advocacia del jove Marià Vallès estaven a punt d’esvair-se, perquè l’1 de febrer de 1893 era nomenat arxiver de la Diputació. Format a l’arxiu de Manresa quan el seu amic i futur polític Leonci Soler i March (Manresa, 1858 – 1932) n’era l’arxiver, la passió per l’arxivística superà la seva vocació d’advocat. Per altra banda, la incompatibilitat de la política amb la condició de funcionari el va fer abandonar l’activisme polític de primera línia. Cal dir que va ocupar el càrrec d’arxiver de la Diputació durant 27 anys, fins que es va morir l’any 1919 a Barcelona.

Oleguer Miró i Borràs

Nascut al Col·legi de Sant Ignasi de Manresa l’any 1849, on el seu pare feia de professor, els inicis polítics i ideològics d’Oleguer Miró i Borràs cal buscar-los en el carlisme. Estudiant de Medicina a Barcelona entre 1867 i 1872, entre 1870 i 1875 el trobem vinculat com a tertulià en cercles que fomentaven les idees carlistes. Així mateix, és prou coneguda la vinculació del seu pare i de la seva família amb el carlisme i, malgrat que no s’hagi trobar cap prova directa de la seva afiliació a aquest corrent polític, sí que és ben clar que Miró era un catòlic convençut del paper social preeminent que havia de tenir l’església. A més, coincidia plenament amb els postulats catalanistes dels bisbes de Vic Josep Morgades i Gili (Vilafranca del Penedès, 1926 – Barcelona, 1901) i Josep Torras i Bages (Les Cabanyes, 1846 – Vic, 1916). Per tant, i malgrat que per altres regionalistes la religió catòlica no fos un afer gaire important, Miró sí que creia fermament en la necessitat d’un paper cabdal de l’església en el procés de catalanització de la societat, idea que podríem dir que va guiar tota la seva activitat política, cultural i fins i tot professional.

Pel que fa al seu vessant polític, com ja s’ha dit, va ser un dels fundadors de la Lliga Regional de Manresa l’any 1890. Primer com a vicepresident, n’esdevindria el president després de la marxa de Marià Vallès l’any 1893. Així mateix, va passar a ser director del Setmanari Català després de la prematura mort de Lluís Espinalt l’any 1895 i fins a la desaparició d’aquesta publicació dos anys més tard. Pel que fa a la Unió Catalanista, era membre de l’Assemblea General de Delegats l’any 1891, i en l’assemblea de Manresa va ser escollit vicepresident de la mesa i va presidir la sessió del dia 26 de març. Malgrat que no va intervenir directament en la discussió de les Bases, gràcies a la relació epistolar amb Lluís Domènec i Montaner (Barcelona, 1850 – 1923) consta el seu interès en plasmar en aquest document la importància de l’església catòlica en la societat. Tanmateix, tal com les passà als altres manresans de les Bases, Miró abandonà de seguida la primera línia política, probablement convençut de la dificultat de vehicular els postulats catalanistes en el sistema polític de la Restauració. Però a pesar de la renúncia política, va continuar exercint el proselitisme catalanista a través del seu perfil d’historiador i de metge en publicacions com Setmanari Català, el Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages o la Revista Il·lustrada Jorba.

Pel que fa a la seva activitat professional, va iniciar la seva carrera a l’hospital de la Santa Creu de Barcelona el 1872, encara que l’any 1876 es traslladà a Manresa, on exercí fins la seva mort. Va rebre una distinció honorífica pel seu paper en el brot de còlera que patí la ciutat l’any 1885. Era soci de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i de Madrid. En la seva faceta d’historiador, va publicar diverses obres sobre temes històrics i religiosos de Manresa, i gràcies a la còpia manuscrita que va fer del llibre de Magí Canyelles Descripció de la grandesa y antiquitats de la ciutat de Manresa, se n’ha conservat el seu contingut atès que es va perdre l’original. Un altre aspecte que denota la seva importància per a la capital del Bages és el seu paper en la fundació del Centre Excursionista de la Comarca de Bages l’any 1905.

Lluís Espinalt i Padró

Fill d’una família de comerciants manresans, Lluís Espinalt i Padró va néixer a la Plaça Major de Manresa nº19 (cantonada entre la Plaça Major i el carrer Amigant) l’1 de desembre de 1871. De salut fràgil i implicat en les tasques comercials de la família des de l’adolescència, només va poder anar a l’escola primària i rebre classes particulars, de manera que a diferència dels altres catalanistes manresans, la seva formació va ser completament autodidacta. Malgrat això, l’any 1890 redactà els estatuts de la Lliga Regional de Manresa juntament amb Marià Vallès i en fou nomenat secretari. Així mateix, va ser el director de Setmanari Català, l’òrgan de propaganda de l’entitat, fins la seva mort l’any 1895. Igual com Marià Vallès o Oleguer Miró, políticament el podem inscriure en el catalanisme de caire catòlic, atès que tenia relació íntima amb Narcís Verdaguer i Callís i el bisbe de Vic Josep Margades i Gili (Vilafranca del Penedès, 1826 – Barcelona, 1901). Pel que fa a la seva activitat com a periodista, la seva família va publicar els textos apareguts al Setmanari Català el mateix any de la seva mort en l’obra pòstuma titulada Escrit de Lluís Espinalt i Padró.

Discurs de Lluís Espinalt durant la vetllada poètica del 26 de març de 1892