Les Bases de Manresa
El 15 de març de 1891 s’havia constituït a Barcelona la Unió Catalanista, una entitat apolítica que volia aplegar les diverses agrupacions, publicacions i personalitats de amb sensibilitat catalanista de tot Catalunya que a finals del segle XIX mantenien una actuació totalment independent. En aquell mateix acte, es va encarregar a Àngel Guimerà i Jorge, a Josep Coroleu i Inglada, a Ramon Picó i Campanar, a Joan Josep Permanyer i Ayats i a Antoni Aulèstia i Pijoan que elaboressin un projecte de futura constitució regionalista per a Catalunya. El document, que es coneixia amb el nom de Projecte de Bases per a la Constitució Regional Catalana va ser discutit i aprovat pels delegats de la Unió Catalanista que es van reunir al saló de sessions de l’Ajuntament de Manresa els dies 25, 26 i 27 de març de 1892. Com que el nom de Bases per a la Constitució Regional Catalana era massa llarg, i com que la Unió Catalanista va tenir molt èxit en el seu objectiu d’aglutinar el catalanisme de l’època, el document es va conèixer des d’aleshores com les Bases de Manresa.
Però què són i què diuen exactament les Bases de Manresa? Doncs el document de les Bases reuneixen el contingut que hauria de tenir una constitució catalanista de caire regionalista en el context polític espanyol de la Restauració borbònica. El seu contingut exacte, seguint l’ortografia que es feia servir a l’època, és el següent:
UNIÓ CATALANISTA
Bases per a la Constitució Regional Catalana acordadas per la assamblea de delegats celebrada á Manresa los dias 25, 26 y 27 de mars de 1892
PODER CENTRAL
BASE 1.ª— Sas atribucions. Vindrán á cárrech del poder central:
a) Las relacions internacionals.
b) L’exèrcit de mar y terra, las obras de defensa y la ensenyansa militar.
e) Las relacions econòmicas d’Espanya ab los demés paíssos, y en conseqüencia, la fixació dels aranzels y’l ram d’Aduanas.
d) La construcció y conservació de carreteras, ferrocarrils, canals y ports que sían d’interès general. En las d’interès inter-regional podrán posarse d’acort lliurement las regions interessadas, intervenint lo poder central sols en cas de desavinensa. Las vías de comunicació d’interés regional serán d’exclusiva competencia de las regions. Igual criteri se seguirá en los serveys de Correus y Telégrafos.
e) La resolució de totas las qüestions y conflictes inter-regionals.
f) La formació del pressupost anyal de gastos que, en lo que no arriben las rendas d’Aduanas, deurá distribuhirse entre las regions á proporció de sa riquesa.
— Sa organisació.— Lo poder central s’organisará baix lo concepte de la separació de las funcions llegislativa, executiva y judicial.
Lo poder llegislatiu central radicará en lo Rey Cap del Estat y en una Assamblea composta de representants de las regions, elegits en la forma que cada una estime convenient; lo número de representants será proporcional al d’habitants y á la tributació, tenintne tres la regió á la que n’hi corresponguin menos.
Lo poder executiu central s’organisará per medi de Secretarías ò Ministeris que podrán ésser: de Relacions exteriors, de Guerra, de Marina, d’Hisenda y del Interior.
Constituhirá lo poder suprèm judicial un Alt Tribunal format per magistrats de las regions, un per cada una d’ellas, elegidas per las metexas; cuydará de resoldre’ls conflictes inter-regionals y de las regions ab lo poder central y d’exigir la responsabilitat als funcionaris del poder executiu. Aquest tribunal no’s considerará superior gerárquich dels tribunals regionals que funcionarán ab entera independencia.
Disposicions tranzitorias.- Atenent que las relacions que, segons los preceptes constitucionals vigents, unexen l’Estat ab la Iglesia han sigut sancionadas per la potestat d’aquesta, se mantindrán aquellas, mentres abdúas potestats, de comú acort, no las modifiquen.
Lo poder central procurará concordar ab lo Sant Pare la manera de subvenir la dotació de Cult y Clero y de provehir las dignitats y prebendas eclesiásticas en armonía ab la organisació regional; y tant si’s sosté’l Real Patronat, com si’s restableix la disciplina general de la Iglesia, deurá procurarse que, respecte de Catalunya,’s previngue en lo concordat que hagen d’ésser catalans los que exercescan jurisdicció eclesiástica propia ò delegada, com també los obtentors de dignitats y prebendas.
Lo deute públich avuy existent vindrá á cárrech del poder central; mes aquest no podrá, crearne de nou, quedant de compte de las diversas regions lo que en l’esdevenidor contreguin pera son sosteniment y’l de las cargas del poder central.
PODER REGIONAL
BASE 2.ª— En la part dogmática de la constitució regional catalana’s mantindrá’l temperament expansiu de nostra llegislació antiga, reformant, pera posarlas d’acort ab las novas necessitats, las sabias disposicions que conté respecte dels drets y llibertat dels ciutadans.
BASE 3.ª— La llengua catalana será la única que ab carácter oficial podrá usarse á Catalunya y en las relacions d’aquesta regió ab lo poder central.
BASE 4.ª— Sols los catalans, ja ho sian de naxensa, ja per virtut de naturalisació, podrán desempenyar á Catalunya cárrechs públichs, fins tractantse dels guvernatius y administratius que depenguen del poder central. També deurán ésser desempenyats per catalans los cárrechs militars que importen jurisdicció.
BASE 5.ª— La divisió territorial sobre la que’s desenrotlla la gradació gèrárquica dels poders guvernatiu, administratiu y judicial, tindrá per fonament la comarca natural y’l municipi.
BASE 6.ª— Catalunya será la única soberana de son govern interior; per lo tant, dictará lliurement sas lleys orgánicas; cuydará de sa llegislació civil, penal, mercantil, administrativa y processal; del establiment y percepció de impostos; de la encunyació de la moneda, y tindrá totas las demés atribucions inherents á la soberanía que no corresponguin al poder central, segons la Base 1.ª
BASE 7.ª— Lo poder llegislatiu regional radicará en las Cort catalanas, que deurán reunirse cada any en època determinada y en lloch diferent. Las Corts se formarán per sufragi de tots los caps de casa, agrupats en classes fundadas en lo treball manual, en la capacitat ò en las carreras professionals y en la propietat, industria y comers, mitjansant la corresponent organisació gremial en lo que possible sía.
BASE 8.ª— Lo poder judicial s’organisará restablint l’antiga Audiencia de Catalunya; son president y vice-presidents, nombrats per las Corts, constituhirán la suprema autoritat judicial de la Regió, y s’establirán los tribunals inferiors que sían necessaris, devent ésser fallats en un período de temps determinat y en última instancia dintre de Catalunya tots los plets y causas. S’organisarán jurisdiccions especials com la industrial y la de comers. Los funcionaris del ordre judicial serán responsables.
BASE 9.ª— Exercirán lo poder executiu cinch ò set alts funcionaris nombrats per las Corts, los qui estarán al davant dels diversos rams de la administració regional.
BASE 10.ª— Se reconexerá á la comarca natural la major latitut possible d’atribucions administrativas peral govern de sos interessos y satisfacció de sas necessitats. En cada comarca s’organisará un Consell, nombrat per los municipis de la metexa, quin exercith las citadas atribucions.
BASE 11.ª— Se concedirán al municipi totas las atribucions que necessita pera’l cuydado de sos interessos propis y exclusius. Pera la elecció dels cárrechs municipals se seguirá’l meteix sistema de representació per classes adoptat pera la formació de las Corts.
BASE 12.ª— Catalunya contribuhirá á la formació del exèrcit permanent de mar y terra per medi de voluntaris, ò bé d’una compensació en diners prèviament convinguda com abans de 1845. Lo cos de exèrcit que á Catalunya corresponga será fixo y á ell deurán pertányer los voluntaris ab que hi contribuexi. S’establirá ab organisació regional la reserva, á la que quedarán subgectes tots los minyons d’una edat determinada.
BASE 13.ª— La conservació del ordre públich y seguritat interiors de Catalunya, estarán confiadas al sometent, y pera’l servey actiu permanent se creará un cos semblant al de Mossos de la Esquadra ò de la Guardia civil. Dependrán en absolut totas aquestas forsas del poder regional.
BASE 14.ª— En la encunyació de la moneda; Catalunya deurá subgectarse als tipos unitaris en que convingan las regions yls tractats internacionals de Unió monetaria, essent lo curs de la moneda catalana, com la de las demés regions, obligatori en tota Espanya.
BASE 15.ª— La ensenyansa pública, en sos diferents rams y graus, deurá organisarse d’una manera adecuada á las necessitats y carácter de la civilisació de Catalunya. La ensenyansa primaria la sostindrá’l municipi y en son defecte la comarca; en cada comarca, segons sía son carácter agrícola, industrial, comercial, etc., s’establirán escolas prácticas d’agricultura, d’arts y oficis, de comers, etc. Deurá informar los plans d’ensenyansa’l principi de dividir y especialisar las carreras, evitant las ensenyansas enciclopèdicas.
BASE 16.ª— La Constitució catalana y’ls drets dels catalans estarán baix la salvaguardia del poder executiu catalá, y qualsevol ciutadá podrá deduhir demanda davant dels tribunals contra’ls funcionaris que la infringexin.
BASE 17.ª— Disposicions tranzitorias:- Continuarán aplicantse’l Còdich penal y’l Còdich de comers, però en l’esdevenidor será de competencia esclusiva de Catalunya’l reformarlos. Se reformará la llegislació civil de Catalunya prenent per base son estat anterior al dret de Nova Planta y las novas necessitats de la civilisació catalana. Se procurará immediatament acomodar las lleys processals ab arreglo á la nova organisació judicial establerta, y mentrestant s’aplicaran las lleys d’Enjuiciament civil y criminal.
Manresa, 27 de Mars de 1892.— Per acort de la Assamblea de Delegats de la Unió Catalanista.— Lo President, Lluís Domenech y Montaner.— Los Secretaris, Joseph Soler y Palet; Enrich Prat de la Riba.
